Hola Xavier,
M’han fet arribar l’ article que en el teu blog em dediques afectuosament en el tema personal i donant “canya”, com sempre, en termes polítics.
T’agraeixo les lloances personals, però com no podria ser d’una altra manera, no estic gens d’acord amb les teves apreciacions polítiques:
Anem a veure. Per a tu, anar al lloc 17 de la llista del PSC per Barcelona és una mostra del poc que pesa el PSC del Vallès Oriental al conjunt del socialisme català....És veritat que a les darreres eleccions generals del Març-2004 varen sortir escollits 14 diputats/es socialistes. Per cert, amb la renúncia del President Montilla, el n úmero va pujar a 15.
Per que jo pogués sortir, el PSC hauria d’obtindre uns magnífics resultats, cosa que ja ha succeït en diferents eleccions generals. Feta l’apreciació, podria estar d’acord amb tu que no serà fàcil, tot i que espero arribar a ser diputat al llarg de la legislatura. Mai se saben els canvis que poden esdevindre en el món de la política.
Ara , però, t’hauries de pensar millor les coses, Xavier....Si el PSC del Vallès Oriental pesa poc, analitzem què passa amb ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA del Vallès Oriental.
[*] El PSC té 2 Diputats. Montserrat Tura (Consellera) i Jordi Terrades. ERC no en té cap.
Les enquestes electorals més optimistes per ERC diuen que a Barcelona ERC baixa 1 o 2 diputats.... però donem per bo que repetiu resultats respecte a les últimes generals... és a di r, que hauríeu de doblar resultats per tenir diputat. Potser hauries de ser una mica menys sectari políticament.....i mirar a l’interior del teu partit abans de donar lliçons a la resta de forces polítiques.
Mira Xavier, de veritat, em sento molt valorat pel PSC a la comarca i a la Comissió Electoral Nacional, de la qual formo part, però aquest no és un projecte personal sinó col·lectiu. Ara, si me l’acceptes, farem una aposta. Jo dic que seré diputat directament o al llarg de la legislatura i tu que no ho seré. Qui perdi convida a sopar l’altre... Què em dius?.Per cert, hauries de fer-te mirar les “dèries antisociates” que portes dins. Ja sé que no ets un home d’esquerres, que sí d’Esquerra .....
Com s’explica, sinó, que per a tu anar contra els interessos de Catalunya sigui:
- Aprovar el millor Estatut de la nostra història. Molt millor que el de l’any 1979 quan ERC va demanar el SÍ.
- L’acord per augmentar la inversió pública en infraestructures, que garanteix 34 mil milions d’euros per als pròxims 7 anys.
- El reconeixement del català a Europa.
- L’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona.
- Ser la primera comunitat autònoma amb competències en immigració.
- El traspàs de competències en matèria d’inspecció de treball.
- El traspàs de les competències sobre el litoral català.
- El reconeixement del domini.cat, que situa la cultura catalana a la xarxa.
- La derogació del Pla Hidrològic Nacional (Ebre).
- Una sòlida gestió econòmica, que ha permès un important superàvit dels comptes públics, la qual cosa permetrà afrontar amb garanties l'actual conjuntura econòmica internacional.
- El reconeixement de més drets i llibertats, amb la legislació social més avançada dels últims 25 anys, que ens situa al capdavant dels països de la Unió Europea.
- L’ aprovació de la Llei de protecció de les persones amb dependència.
- La retirada de les tropes d’ Iraq.
Però a tu et preocupen altres coses.....La independència de Catalunya, i formar part d’aquella minoria selecta que no es deixa manipular i que es mira el món per sobre l’ espatlla , oi?
La vella i coneguda cançó “EL PSC no té un projecte per Catalunya i està supeditat als interessos del PSOE” ja no és creïble per a la majoria dels catalans. El PSC té com a projecte desenvolupar plenament l’Estatut que els catalans i les catalanes van votar l’any passat i impulsar l’evolució federal d’Espanya.
Sempre és més fàcil vendre l’extremisme que la prudència. Sabem que allò que cotitza bé en el mercat polític és el tacticisme, l’independentisme verbal. Però les dades, tossudament, indiquen que el 70% dels ciutadans/es de Catalunya volen un sistema autonòmic o federal, davant el 18,5% que volen la independència, del 3,5 que creu que s’ha anat massa lluny amb això de les autonomies i d’ un 8% que no sap o no contesta.
Doncs bé, jo sóc de aquesta majoria que pensa i no es resigna a què els diferents graus identificatius nacionals impliquin una divisió interna ni un enfrontament amb Espanya. Sóc dels que pensen que en un Estat hi poden conviure diverses nacions, diverses llengües, diverses cultures. Sóc dels que creuen que les societats són plurals i que la recerca compulsiva d’homogeneïtats nacionals es un camí segur al desastre.
Sóc dels qui volen un projecte per Catalunya, que uneixi, que eviti divisions i també enfrontaments estèrils. Un projecte pensat per a una Catalunya de braços oberts i mirada positiva que cohesiona i integra tots els seus habitants. Quan vaig ser Alcalde de Montmeló aquest va ser el meu projecte, i avui continuo pensant el mateix. Feina, ambició, il·lusió i millora de les condicions de vida de les persones.
Per a nosaltres, el socialistes, no es tracta de radicalitzar els nacionalistes per convertir-los en independentistes, sinó de garantir que el catalanisme sigui el punt de trobada de la immensa majoria dels catalans.
Pensant així, vols dir que puc cometre una traïció a la Catalunya real?
Cordialment,
Román Ruíz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada