Si guanya el PSC, guanya tota l’esquerra

(Article publicat a El 9 Nou el 30 d'octubre de 2006)

Ens trobem davant d’un moment trascendental de la nostra història. El proper dia 1, els ciutadans i ciutadanes tindran la responsabilitat d’escollir qui ha de liderar el desenvolupament del nou Estatut i el futur del nostre país en els propers anys.

Diguem-ho alt i clar: o Mas o Montilla. O un govern de la dreta conservadora catalana o un model progressista que aposta per les polítiques socials.

José Montilla representa la centralitat d’un projecte que posa com a elements clars el desenvolupament de les potencialitats del nou Estatut com a instrument de cohesió social, progrés i visió de futur per al nostre país.

La Catalunya del futur és una Catalunya plural, integrada per identitats diverses que prenen un compromís col·lectiu de millora i justícia social.

El PSC és garantia d’un bon govern, és garantia de bon desenvolupament del nou text estatutari. Les bases d’aquest nou projecte han de ser la igualtat d’oportunitats, la feina estable, la integració de la nova immigració, l’habitatge accesible i protegit, l’Espanya plural, la cultura del benestar, la Catalunya de les persones.

El nou Govern presidit pel nostre candidat José Montilla, aprofundirà en els tres pilars bàsics de l’Estat del benestar: millor sanitat pública, pensions més justes, i la inversió en els àmbits diversos d’una educació pública més propera que formi més i millor les generacions futures. I, sens dubte, treballarà per a la consolidació del quart pilar de l’estat del benestar: les polítiques de dependència.

Catalunya és sinònim de potencial econòmic. La correcta gestió dels nous recursos econòmics, la formació del nostre capital humà i les iniciatives productives que generen un alt valor afegit han d’estimular l’economia catalana. Un compromís amb les noves tecnologies, la innovació i el desenvolupament, han d’impulsar la Catalunya que s’adapti a les noves realitats, que pot i ha de fer front a un món globalitzat i respongui de forma adequada als nous reptes competitius.

La defensa ferma dels interessos de Catalunya, el rigor i la bona gestió han de ser eixos del futur govern de progrés de la Generalitat. I tenim molts exemples que ja van en aquest camí.

Els pressupostos de l’Estat seran els millors pressupostos de la història de Catalunya. 745 M€ més en inversió en infraestructures de l’Estat i 3.445 M€ en total que han de millorar, sens dubte, el preocupant déficit d’infraestructures que Catalunya té.

El govern de Pasqual Maragall ha realitzat en aquest àmbit una feina espectacular. Ha obert un camí que ara hem de consolidar amb força. Necessitem guanyar per construir la Catalunya social, una Catalunya amb més benestar i amb millors serveis públics.

Posaré diversos exemples de la feina feta i del camí iniciat. Són fets, no paraules. Els darrers tres anys s’ha incrementat un 56% la despesa en polítiques socials. S’han creat 440.000 nous llocs de treball, reduint l’atur, que l’any 2003 era del 10%, al 6,5%, la taxa d’atur més baixa dels darrers 30 anys. Catalunya torna a créixer en torn del 3,6%, similar a la mitjana espanyola, quan al 2003, repeteixo, amb un govern CiU-PP, a Catalunya vam retrocedir en competitivitat i creixement.

Altres indicadors prou clars són que al 2003 es van destinar 600 M€ a ajuts a les famílies, mentre que el 2006 se n’han destinat 1.290 M€. Al 2003 hi havia 800 places per a persones discapacitades, mentre que al 2006 ja n’hi ha 2.700. El 2003 hi havien 13.723 places de residències per a la gent gran a l’any, mentre que el 2006 hi ha 17.483. I en atenció domiciliària s’ha passat de 20.933 persones ateses el 2003 i 9.244 telealarmes, a 25.667 persones ateses i 15.040 telealarmes el 2006.

En habitatge els números també són prou clars. Al 2003 el nombre d’habitatges amb protecció pública va caure dels 16.033 de l’any 1996 a 5.073 el 2003. L’any 2006 s’han realitzat o iniciat la construcció de 34.483 habitatges.

Amb CiU, l’escola pública i l’educació mai va ser una prioritat. El 2003 es van convocar 500 places de professors, mentre que el 2006 hi ha 5.275 nous professors, a més d’implantar la sisena hora lectiva. La sanitat tampoc és una excepció. CiU va destinar 860€ per habitant el 2003 (el 3,8% del PIB) i el govern d’esquerres 1.119 € (el 4,4). S’ha incrementat en tres anys un 10% l’activitat quirúrgica i s’ha reduït en 33 dies les llistes d’espera. I en equipaments sanitaris s’ha pujat de 120 M€ el 2003 a 230 M€ el 2006.

I la Llei de barris que tothom lloa, no ho oblidem, ha estat gràcies al govern de Pasqual Maragall.

Torno a repetir. són fets, no paraules.

El nostre projecte està basat en una nova aliança entre treballadors i emprenedors. És la combinació de la Catalunya compromesa i ambiciosa, la que pot construir un país cohesionat, un país responsable i segur del seu futur.

L’únic vot que garanteix un govern d’esquerres és el vot al PSC. Només amb un vot massiu a les nostres candidatures podrà haver un govern progressista.

El dia 1 de novembre s’ha d’anar a votar i, si ho fem, guanyarem. I si guanya el PSC, guanya tota l’esquerra. Nosaltres som la candidatura del progrés, la que treballarà amb tenacitat per respondre les necessitats dels catalans i catalanes.

Catalunya avança. Catalunya diu Sí

Article publicat a Revista del Vallès el 16 de juny de 2006

Aquest diumenge els catalans i catalanes estem convocats a les urnes per decidir si volem continuar avançant amb un nou Estatut que dóna més competències i més finançament a Catalunya, o volem quedar-nos com estem mentre altres comunitats autònomes avancen més que nosaltres.És així de senzill, per molt que alguns partits que defensen el no vulguin fer-nos creure una altra cosa. El dia 18 de juny els ciutadans i ciutadanes d´aquest país decidirem lliurement sobre el nostre futur, un futur que s´albira ple d´oportunitats.L´Estatut de 2006 reconeix la singularitat nacional de Catalunya i els seus drets històrics com mai s´havia fet, garanteix la protecció i la projecció de la llengua i la cultura catalanes, dóna respostes al reptes del segle XXI, estableix uns drets i deures que comprometen l´administració envers el benestar de tots els seus ciutadans, apropa la justícia, dóna capacitat a la Generalitat per treballar en aquells aspectes que més preocupen a la ciutadania, com la seguretat, l´ocupació o la immigració o els permisos de treball per a treballadors estrangers.L´Estatut ens dóna més competències i un millor finançament per fer possible que Catalunya avanci, amb més competències en gestió d´infraestructures, amb el reforç del paper de l´administració local, garanteix, en definitiva, una millor qualitat de vida per a totes i tots.Són alguns exemples del que representarà l´entrada en vigor del nou Estatut si, finalment, el dia 18 els catalans i catalanes així ho decidim. Per això, cal que aquest diumenge el nou Estatut de Catalunya surti refrendat per una gran majoria de catalans i catalanes, amb un sí sense contestació, un sí massiu que demostri que els catalans i catalanes volem avançar, que creiem en el nostre futur, en el futur del nostre país. I que creiem en l´Espanya cada cop més federal i descentralitzada; per això aquest Estatut representa un pas decisiu en el camí cap a l´Espanya plural, l´Espanya real, que reconeix la seva diversitat i la valora com una riquesa i no com una amenaça.I no oblidem, també, que cada sí servirà per emmudir al Partit Popular que ha intentat utilitzar Catalunya per fer mal al Govern de Rodríguez Zapatero, sense importar-los les conseqüències i l´enfrontament entre territoris espanyols que han intentat provocar. Han dit veritables barbaritats que no cal reproduir perquè fan vergonya aliena. Cada mentida del PP ha de ser contestada amb un sí. Per això, la victòria del sí ha de ser contundent, perquè aquesta dreta reaccionària representada per l´Aznar, l´Acebes, el Zaplana i el Rajoy, no faci servir els no i les abstencions en contra de Catalunya. I encara que ERC defensi el no per motius diferents al PP, la coalició del no tindrà el mateix efecte; les conseqüències seran les mateixes. El no, només ajuda als adversaris de Catalunya i de l´Espanya plural. Cal, per tant, votar sí de forma massiva, per demostrar que amb Catalunya no s´hi juga.

L´aposta pel SÍ, l´aposta pel futur

Article publicat a El 9 Nou el 16 de juny de 2006

Una Catalunya més pròspera, confiada, segura de si mateixa, en el marc de l´Espanya plural, orgullosa de la seva diversitat i que en fa un valor positiu. O una Catalunya desorientada, perduda, sense horitzó i sense futur. Dos possibles escenaris que són la conseqüència de dues decisions diferents i contraposades: votar sí o votar no. Catalunya, el 18 de juny, decidirà sobre el seu futur, estic segur, que de manera responsable, amb el seny que ha caracteritzat i caracteritza el poble català. El 18 de juny ha de passar a la història com el dia en què Catalunya va començar una nova etapa, gràcies al suport d´una amplíssima majoria d´electors, que van decidir que calia fer aquest pas decisiu en la història del nostre país, aprovant un Estatut que ens converteix en l´autonomia amb més autogovern d´Europa, que ens dóna un finançament que farà possible tirar endavant aquells projectes que faran de Catalunya un país més cohesionat, amb més benestar, amb més capacitat de decisió, i que impulsa definitivament l´aposta per l´Espanya plural sense complexos.L´Estatut que es porta a aprovació és infinitament millor que el de Sau, aprovat l´any 1979 i que està actualment en vigor. Triarem entre quedar-nos amb aquest, o encetar una nova etapa amb un Estatut més avançat socialment, que busca com a primera fita millorar el benestar i la justícia social al nostre país. Estableix uns drets molt avançats, que asseguren el benestar de les persones amb la finalitat d´avançar cap a una societat més justa i igualitària. Drets que asseguren el cobriment de les necessitats de col•lectius com les dones, els joves, la gent gran, els infants o els discapacitats. El nou Estatut es preocupa dels problemes que afecten la vida de la gent i la seva quotidianitat i per això dóna als ajuntaments més competències i un finançament adequat. L´Estatut de 2006 és l´Estatut de les persones i no s´entén que algú pugui dir no a aquest avenç tan important.El nou Estatut està compromès amb les necessitats del segle XXI, assegura la competitivitat, impulsa la societat del coneixement i les noves tecnologies, impulsa la nostra cultura i la nostra llengua, reconeix la singularitat nacional i els nostres drets històrics com a país, millora la justícia i l´apropa a la ciutadania, dóna capacitat a la Generalitat per gestionar temes tan importants i que preocupen els ciutadans com l´ocupació, la seguretat, els permisos de treball dels treballadors estrangers o la immigració, o sobre els trens de rodalia, les beques d´ensenyament obligatori o les inspeccions de treball. El nou Estatut incorpora també un sistema de finançament transparent, just i solidari, que garanteix el progrés econòmic del país. I, a més, Catalunya tindrà veu pròpia a Europa i al món. Per això, el dia 18 ens hi juguem molt. Si Catalunya dóna l´esquena a aquest Estatut, les conseqüències són imprevisibles, però el que sí és evident és que Catalunya quedaria en una via morta. És clar que el Partit Popular no vol que Catalunya avanci, a la qual cosa s´afegeix el fet que ha utilitzat l´Estatut per intentar desgastar el govern de Zapatero.Però el paper d´ERC s´entén encara menys perquè, s´ha de dir amb claredat, els partidaris del no no tenen cap alternativa, i haurien d´explicar als ciutadans amb qui tenen possibilitats d´aprovar un Estatut que vagi més enllà, i quan ho pensen fer. El no representa un fre claríssim a les aspiracions de Catalunya i al seu avenç. Per tant, votar no és donar ales a l´Aznar, l´Acebes, Rajoy i Zaplana, encara que els motius siguin diferents. Les conseqüències d´aquesta coincidència inversemblant són les mateixes.El dia 18 no valdran mitges tintes, ni excuses raonades. Perquè depenent de si surt un sí o un no, i si el sí és contundent amb una gran participació, Catalunya avançarà o es quedarà aturada. Aquesta és la realitat. Davant els extrems, cal que guanyi la Catalunya sensata. Cal apostar pel sí.