Catalunya avança. Catalunya diu Sí

Article publicat a Revista del Vallès el 16 de juny de 2006

Aquest diumenge els catalans i catalanes estem convocats a les urnes per decidir si volem continuar avançant amb un nou Estatut que dóna més competències i més finançament a Catalunya, o volem quedar-nos com estem mentre altres comunitats autònomes avancen més que nosaltres.És així de senzill, per molt que alguns partits que defensen el no vulguin fer-nos creure una altra cosa. El dia 18 de juny els ciutadans i ciutadanes d´aquest país decidirem lliurement sobre el nostre futur, un futur que s´albira ple d´oportunitats.L´Estatut de 2006 reconeix la singularitat nacional de Catalunya i els seus drets històrics com mai s´havia fet, garanteix la protecció i la projecció de la llengua i la cultura catalanes, dóna respostes al reptes del segle XXI, estableix uns drets i deures que comprometen l´administració envers el benestar de tots els seus ciutadans, apropa la justícia, dóna capacitat a la Generalitat per treballar en aquells aspectes que més preocupen a la ciutadania, com la seguretat, l´ocupació o la immigració o els permisos de treball per a treballadors estrangers.L´Estatut ens dóna més competències i un millor finançament per fer possible que Catalunya avanci, amb més competències en gestió d´infraestructures, amb el reforç del paper de l´administració local, garanteix, en definitiva, una millor qualitat de vida per a totes i tots.Són alguns exemples del que representarà l´entrada en vigor del nou Estatut si, finalment, el dia 18 els catalans i catalanes així ho decidim. Per això, cal que aquest diumenge el nou Estatut de Catalunya surti refrendat per una gran majoria de catalans i catalanes, amb un sí sense contestació, un sí massiu que demostri que els catalans i catalanes volem avançar, que creiem en el nostre futur, en el futur del nostre país. I que creiem en l´Espanya cada cop més federal i descentralitzada; per això aquest Estatut representa un pas decisiu en el camí cap a l´Espanya plural, l´Espanya real, que reconeix la seva diversitat i la valora com una riquesa i no com una amenaça.I no oblidem, també, que cada sí servirà per emmudir al Partit Popular que ha intentat utilitzar Catalunya per fer mal al Govern de Rodríguez Zapatero, sense importar-los les conseqüències i l´enfrontament entre territoris espanyols que han intentat provocar. Han dit veritables barbaritats que no cal reproduir perquè fan vergonya aliena. Cada mentida del PP ha de ser contestada amb un sí. Per això, la victòria del sí ha de ser contundent, perquè aquesta dreta reaccionària representada per l´Aznar, l´Acebes, el Zaplana i el Rajoy, no faci servir els no i les abstencions en contra de Catalunya. I encara que ERC defensi el no per motius diferents al PP, la coalició del no tindrà el mateix efecte; les conseqüències seran les mateixes. El no, només ajuda als adversaris de Catalunya i de l´Espanya plural. Cal, per tant, votar sí de forma massiva, per demostrar que amb Catalunya no s´hi juga.