Si guanya el PSC, guanya tota l’esquerra

(Article publicat a El 9 Nou el 30 d'octubre de 2006)

Ens trobem davant d’un moment trascendental de la nostra història. El proper dia 1, els ciutadans i ciutadanes tindran la responsabilitat d’escollir qui ha de liderar el desenvolupament del nou Estatut i el futur del nostre país en els propers anys.

Diguem-ho alt i clar: o Mas o Montilla. O un govern de la dreta conservadora catalana o un model progressista que aposta per les polítiques socials.

José Montilla representa la centralitat d’un projecte que posa com a elements clars el desenvolupament de les potencialitats del nou Estatut com a instrument de cohesió social, progrés i visió de futur per al nostre país.

La Catalunya del futur és una Catalunya plural, integrada per identitats diverses que prenen un compromís col·lectiu de millora i justícia social.

El PSC és garantia d’un bon govern, és garantia de bon desenvolupament del nou text estatutari. Les bases d’aquest nou projecte han de ser la igualtat d’oportunitats, la feina estable, la integració de la nova immigració, l’habitatge accesible i protegit, l’Espanya plural, la cultura del benestar, la Catalunya de les persones.

El nou Govern presidit pel nostre candidat José Montilla, aprofundirà en els tres pilars bàsics de l’Estat del benestar: millor sanitat pública, pensions més justes, i la inversió en els àmbits diversos d’una educació pública més propera que formi més i millor les generacions futures. I, sens dubte, treballarà per a la consolidació del quart pilar de l’estat del benestar: les polítiques de dependència.

Catalunya és sinònim de potencial econòmic. La correcta gestió dels nous recursos econòmics, la formació del nostre capital humà i les iniciatives productives que generen un alt valor afegit han d’estimular l’economia catalana. Un compromís amb les noves tecnologies, la innovació i el desenvolupament, han d’impulsar la Catalunya que s’adapti a les noves realitats, que pot i ha de fer front a un món globalitzat i respongui de forma adequada als nous reptes competitius.

La defensa ferma dels interessos de Catalunya, el rigor i la bona gestió han de ser eixos del futur govern de progrés de la Generalitat. I tenim molts exemples que ja van en aquest camí.

Els pressupostos de l’Estat seran els millors pressupostos de la història de Catalunya. 745 M€ més en inversió en infraestructures de l’Estat i 3.445 M€ en total que han de millorar, sens dubte, el preocupant déficit d’infraestructures que Catalunya té.

El govern de Pasqual Maragall ha realitzat en aquest àmbit una feina espectacular. Ha obert un camí que ara hem de consolidar amb força. Necessitem guanyar per construir la Catalunya social, una Catalunya amb més benestar i amb millors serveis públics.

Posaré diversos exemples de la feina feta i del camí iniciat. Són fets, no paraules. Els darrers tres anys s’ha incrementat un 56% la despesa en polítiques socials. S’han creat 440.000 nous llocs de treball, reduint l’atur, que l’any 2003 era del 10%, al 6,5%, la taxa d’atur més baixa dels darrers 30 anys. Catalunya torna a créixer en torn del 3,6%, similar a la mitjana espanyola, quan al 2003, repeteixo, amb un govern CiU-PP, a Catalunya vam retrocedir en competitivitat i creixement.

Altres indicadors prou clars són que al 2003 es van destinar 600 M€ a ajuts a les famílies, mentre que el 2006 se n’han destinat 1.290 M€. Al 2003 hi havia 800 places per a persones discapacitades, mentre que al 2006 ja n’hi ha 2.700. El 2003 hi havien 13.723 places de residències per a la gent gran a l’any, mentre que el 2006 hi ha 17.483. I en atenció domiciliària s’ha passat de 20.933 persones ateses el 2003 i 9.244 telealarmes, a 25.667 persones ateses i 15.040 telealarmes el 2006.

En habitatge els números també són prou clars. Al 2003 el nombre d’habitatges amb protecció pública va caure dels 16.033 de l’any 1996 a 5.073 el 2003. L’any 2006 s’han realitzat o iniciat la construcció de 34.483 habitatges.

Amb CiU, l’escola pública i l’educació mai va ser una prioritat. El 2003 es van convocar 500 places de professors, mentre que el 2006 hi ha 5.275 nous professors, a més d’implantar la sisena hora lectiva. La sanitat tampoc és una excepció. CiU va destinar 860€ per habitant el 2003 (el 3,8% del PIB) i el govern d’esquerres 1.119 € (el 4,4). S’ha incrementat en tres anys un 10% l’activitat quirúrgica i s’ha reduït en 33 dies les llistes d’espera. I en equipaments sanitaris s’ha pujat de 120 M€ el 2003 a 230 M€ el 2006.

I la Llei de barris que tothom lloa, no ho oblidem, ha estat gràcies al govern de Pasqual Maragall.

Torno a repetir. són fets, no paraules.

El nostre projecte està basat en una nova aliança entre treballadors i emprenedors. És la combinació de la Catalunya compromesa i ambiciosa, la que pot construir un país cohesionat, un país responsable i segur del seu futur.

L’únic vot que garanteix un govern d’esquerres és el vot al PSC. Només amb un vot massiu a les nostres candidatures podrà haver un govern progressista.

El dia 1 de novembre s’ha d’anar a votar i, si ho fem, guanyarem. I si guanya el PSC, guanya tota l’esquerra. Nosaltres som la candidatura del progrés, la que treballarà amb tenacitat per respondre les necessitats dels catalans i catalanes.